En Pitu en va plantejar un problema una gàbia i un ocell en un full blanc, la gàbia a la part superior i l’ocell a la part inferior del full. El problema consistia en introduir l’ocell dins de la gàbia sense retallar ni dibuixar. La sol·lució consistia en construir una joguina òptica anomenada Traumatrop. també vam veure altres joguines òptiques que simulaven moviment. Aquestes joguines són els avanpassats de la televisió i el cinema: el cinema necessita 24 fotogrames per segon per aparentar moviment mentre que la televisió 25.Altres joguines com el folioscop, que consisteix en munt d’imatges seguides que passades de pressa semblen que tinguin moviment.
També hem parlat de la retenció retiniana ,qué passa quan mires un florescent durant deu segons? Doncs que si després mires una paret blanca veuràs la imatge del florescent negre, el seu negatiu.
Vam parlar de la importància que els nens tinguin accés i l’oportunitat de fer servir la càmara de fotografiar, de vídeo com a treball d’interpretació de la realitat per mesurar distàncies i conèixer les perspectives.
Fer ràdio a l’escola, és una eina que permet treballar la llengua oral i el sentit cooperatiu.
PLUTO
Hem vist uns dibuixos d’aquest simpàtic i innocent personatge i dels seus amics.
Hem fet una lectura del que succeeix a primera vista i després l’hem fet més acuradament i ens hem adonat que el missatge que transmet no és ni tant innocent ni tant ingenu com pot semblar.
Descobrim un conflicte entre el be i el mal, la gelosia entre en Pluto i el gatet i d’altres aspectes morals i polítics que mereixen una reflexió
dijous, 24 d’abril del 2008
29 DE FEBRER DE 2008
Quan de temps els nens veuen la televisió? En quines franges horàries? Quin tipus de programes veuen? Són els més adequats?
Hem intentat donar resposta a tots aquests interrogants. Hem fet un petit estudi basat amb les nostres vivències personals. Els resultats han estat preocupants ja que el número d’hores és molt elevat i per tant miren programes poc o gens adequats per la infància.
També hem parlat del grau de violència dels dibuixos animats comparant-los amb els de fa anys enrera. Hem arribat a la conclusió que tot és relatiu ja que violència hi ha de moltes menes.
Hem estat mirant unes imatges que no són el que semblen (com ven be tot en aquesta vida).
Una imatge que semblava una esfera però era un cullerot, hem comprovat la importància de la perspectiva a l’hora de donar-li sentit a una imatge.
L’altre imatge observada ha estat un quadre “L’avi i el net”. Hem comprovat que a partir d’una imatge i els coneixements previs de cadascú hem elaborat un munt d’hipòtesi.
Hem intentat donar resposta a tots aquests interrogants. Hem fet un petit estudi basat amb les nostres vivències personals. Els resultats han estat preocupants ja que el número d’hores és molt elevat i per tant miren programes poc o gens adequats per la infància.
També hem parlat del grau de violència dels dibuixos animats comparant-los amb els de fa anys enrera. Hem arribat a la conclusió que tot és relatiu ja que violència hi ha de moltes menes.
Hem estat mirant unes imatges que no són el que semblen (com ven be tot en aquesta vida).
Una imatge que semblava una esfera però era un cullerot, hem comprovat la importància de la perspectiva a l’hora de donar-li sentit a una imatge.
L’altre imatge observada ha estat un quadre “L’avi i el net”. Hem comprovat que a partir d’una imatge i els coneixements previs de cadascú hem elaborat un munt d’hipòtesi.
divendres, 7 de març del 2008
29 DE FEBRER DE 2008
Avui en Pitu ens ha parlat de la importància de coneixer les opinions del Consell Audio Visual de Catalunya en referència els drets dels ususris i els drets dels infants pel que fa als mitjans de comunicació audiovisuals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)